Páginas vistas en total

domingo, 1 de febrero de 2015

Mi amiga Moni y su taller

Esta entrada la quiero dedicar a la creatividad de Mónica, una amiga que hace cosas muy pero que muy chulas.

caja de contar

Mónica y yo nos conocimos hace ya unos diez año en el trabajo. Enseguida conectamos, porque es una de aquellas personas que encuentras en la vida que de repente habla tu idioma. A parte de reírnos mucho, ella y yo nos hemos pasado mil horas reflexionando sobre la educación y lo mal montada que está en este país (bueno, y en muhos otros).
 Hemos hablado mil veces de lo bonito que sería un mundo pensado en la NECESIDAD de jugar cuando somos niñ@s, en el exceso de actividades dirigidas en las escuelas y en las pocas oportunidades que les damos para que encuentren ellos mismos la motivación de sus vidas. En lo poco motivadores que son los materiales escolares, lo dirigidos que estan a la competividad y la rigidez de opciones hacia el que los usa. Hemos criticado tanto el exceso de fichas, lo poco vivenciales que éstas son, y el poco significado que representan en realidad para la vida.

Lo que hace Mónica con la madera son materiales inspirados en la pedagogía Montessori,  una pedagogía que, entre muchísimas otras cosas, tiene una forma muy diferente de enfocar la educación y la mirada hacia l@s niñ@s. No os voy a contar mucho sobre esta alternativa  porque creo que es más interesante que cada un@ investigue y saque sus propias conclusiones...

Y cómo no, todo hecho a mano, de madera, y con mucho cariño en un pequeño taller perdido entre las montañas de Montserrat.
Podría contaros mucho más, pero casi que es mejor que os paséis por su blog:

http://monisori.blogspot.com.es/


jueves, 25 de diciembre de 2014

Bones Festes amb un poema que m'encanta...



AMOR

Y él alzó su cabeza, miró a la gente
y la quietud descendió sobre todos.
Entonces, con fuerte voz dijo:
Cuando el amor os llame, seguidle.
Aunque su camino sea duro y penoso.
Y entregaos a sus alas que os envuelven.
Aunque la espada escondida entre ellas os hiera.
Y creed en él cuando os hable.
Aunque su voz aplaste vuestros sueños,
como hace el viento del norte,
el viento que arrasa los jardines.
Porque, así como el amor os da gloria,
así os crucifica.
Así como os da abundancia, así os poda.
Así como se remonta a lo más alto
y acaricia vuestras ramas más débiles,
que se estremecen bajo el sol,
así llegará hasta vuestras raíces
y las sacudirá en un abrazo con tierra.
Como a gavillas de trigo
él os une a vosotros mismos.
Os desgarra para desnudamos.
Os cierne, para libraros de los pliegues
que cubren vuestra figura.
Os pulveriza hasta volveros blancos.
Os amasa, para que lo dócil y lo flexible
renazca de vuestra dureza.
Y os destina luego a su fuego sagrado,
para que podáis ser sagrado pan
en la sagrada fiesta de Dios.
Todo esto hará el amor en vosotros
para acercaros al conocimiento de vuestro corazón
y convertiros por ese conocimiento
en fragmento del corazón de la Vida.
Pero si vuestro miedo
os hace buscar solamente la paz
y el placer del amor,
entonces sería mejor
que cubrierais vuestra desnudez
y os alejarais de sus umbrales
hacia un mundo sin primavera
donde reiréis,
pero no con toda vuestra risa,
y lloraréis,
pero no con todas vuestras lágrimas.
El amor no da más que de sí mismo
y no torna nada más que de sí mismo.
El amor no posee ni es poseído.
Porque el amor es todo para el amor.
Cuando améis no digáis:
"Dios está en mi corazón",
sino más bien:
"Yo estoy en el corazón de Dios".
Y no penséis en dirigir el curso del amor
porque será él,
si os halla dignos,
quien dirija vuestro curso.
El amor no tiene otro deseo
que el de realizarse.
Pero si amáis
y no podéis evitar tener deseos,
que vuestros deseos sean estos:
fundirse y ser como el arroyo,
que murmura su melodía en la noche;
saber del dolor del exceso de ternura;
ser herido
por nuestro propio conocimiento del amor;
sangrar voluntaria y alegremente.

(Khalil Gibran)




Els millors desitjos des de l'Ocell Blau!!!



viernes, 5 de diciembre de 2014

Manteta i Bossa




Avui m'he llevat amb aquest encàrrec. Dues coses molt útils, una manteta amanyac  i una bossa que ens pot servir per portar bolquers, o una muda de recanvi, el berenar...

Hoy he empezado con este encargo. Dos cositas muy útiles, una mantita arrullo y una bolsa para llevar los pañales, una muda, merienda...



 Segueixo amb els motius grisos i blancs. Deu ser el temps...
Sigo con los motivos grises y blancos. Debe ser el tiempo...



La manteta va folrada de roba polar blanca, ben calentona!
La mantita va forrada con tela polar blanca, bien calentita.  



Per entregar-ho, com no, la manteta dins la bossa!
Para la entrega, como no, la mantita dentro de su bolsita!


miércoles, 3 de diciembre de 2014

Dolces miniatures

Aquest matí m'he llevat amb una imatge al cap. Volia una nina petita i d'hivern. La volia amb colors suaus i que anessin a joc amb el dia núvol d'avui, mig gris i melancòlic.

I aquestes han estat les escollides... El groc apagat amb pigues i el gris xandall. Us ho creieu o no, son dues de les meves teles predilectes que tinc a casa...


Hoy me he levantado con una imagen en la cabeza. Quería una muñeca pequeña y de invierno. Con colores suaves y que fueran a juego con el día nublado de hoy, gris y melancólico.


Y estas han sido las escogidas... El amarillo con lunares y el gris chandal. Os lo creáis o no, son dos de mis telas preferidas.






A l'hivern, res millor que els gorros de llana. Aquest l'he fet amb ganxet!  (i molta paciència, ja que amb l'embaràs us asseguro que els meus dits medeixen tres cops la seva mida normal)

En invierno, nada mejor que un gorro de lana. Este lo he hecho con ganchillo! (y mucha paciencia, ya que con el embarazo mis dedos miden tres veces su tamaño normal.)





E voilá!!!




Confesso que m'encanten els projectes únics. Et permeten improvisar moment a moment, i m'asseguro de que el seu futur destinatari pugui viure que les coses fetes a mà, poc a poc i amb dedicació, tenen un resultat especial i irrepetible.

Confieso que me encantan los proyectos únicos. Te permiten improvisar al momento, te aseguras de que su futuro destinatario pueda sentir que las cosas hechas a mano, poco a poco y con dedicación, tienen un resultado especial e irrepetible.






domingo, 30 de noviembre de 2014

El teu primer aniversari





Què és un BUBU? Un gos? Sí, un gos! Un gos, un gat... Un BUBU  és mooooltes coses! I això ho saps millor que ningú!

¿Qué es un BUBU? ¿Un perro? Un perro, un gato... Un BUBU es muuuuuchas cosas! Y tu lo sabes mejor que nadie!









I com no, perquè un aniversari no hi pot faltar la corona...
Y como no, porque un cumpleaños no puede faltar la corona...

Felicitats bonica!!!




domingo, 16 de noviembre de 2014

Experimentant amb el minky!




L'altre dia vaig estar a una de les meves botigues preferides: La Casa del Retall, a Barcelona. Sempre està ple de gent, i cada cop que hi vaig ténen coses noves i interessants. Estan especialitzats amb gèneres de punt, i n'hi ha per tots els gustos. Són botigues d'aquelles a les que m'hi estaria mitja vida, decidint i imaginant les possibilitats que t'ofereix cada estampat, cada textura... La llàstima és que sovint hi vaig amb companyia a la qui poc li interessen aquests rotllos gegants de tela, i acabo corrent una mica més del que m'agradaria.

Bé, el cas és que fa uns dies ha nascut el fill d'uns íntims amics del meu company. Vam aprofitar per imaginar què podria ser-los útil, i vam escollir una tela molt divertida de motos i per fi, tela "minky", un teixit amb el qual feia temps que tenia ganes d'experimentar. Ens vam decidir per una manteta i un gorro a joc. Ideal per l'hivern no?

El otro día estuve en una de mis tiendas favoritas: La Casa del Retall, en Barcelona. Siempre está lleno de gente, y cada vez que voy allí tienen cosas nuevas e interesantes. Están especializados en género de punto, hay de todo y para cualquier gusto. Es una tienda de esas en las que me tiraría media vida, decidiendo e imaginando las posibilidades de cada estampado y textura ... La lástima es que a menudo voy con compañía a la que poco le interesan estos rollos gigantes de tela, y termino corriendo un poco más de lo que me gustaría.

 Hace unos días ha nacido el hijo de unos íntimos amigos de mi compañero. Aprovechamos para imaginar que podría serles útil, y escogimos una tela muy divertida de motos y por fin, tela "Minky", un tejido con el que hacía tiempo tenía ganas de experimentar. 
Nos decidimos por una mantita y un gorro a juego, ideal para el invierno no?



Dues coses del "minky": 1. el seu tacte és increïble... poques vegades he tocat res tan agradable i suau! 2. És punyetero com ell sol per cosir. És tan suau que rellisca per sota l'agulla de la màquina i contínuament es desquadra...  I pels que no cosiu, no hi ha res més emprenyador que un teixit que se't resisteixi. Paciènciaaaa!!!

Aquí us deixo la prova del delicte, espero que als destinataris els agradi!

Dos cosas del "Minky": 1. su tacto es increíble ... pocas veces he tocado nada tan agradable y suave! 2. Es puñetero como él solo para coser. Es tan suave que resbala por debajo la aguja de la máquina y continuamente se descuadra ...  no hay nada más molesto que un tejido que se te resista. Pacienciaaaa!!!

Aquí os dejo la prueba del delito, espero que a los destinatarios les guste !!!







miércoles, 12 de noviembre de 2014

Un encàrrec especial


Una amiga de la infància m'ha fet un encàrrec. Mentre feia l'angelet per a la seva filla, recordava instants de l'escola, quan les que jugàvem a nines érem nosaltres, quan les coses importants eren totes dins d'aquella escola, les parets de casa i el carrer on corríem jugant al "pilla pilla".

Quants anys han passat des d'aleshores.
Tot de color de rosa, tal i com m'has demanat!


Una amiga de la infancia me hizo un encargo. Mientras hacía el angelito para su hija, recordaba instantes del colegio, cuando las que jugábamos a muñecas éramos nosotras, y las cosas importantes estaban todas dentro de esa escuela, las paredes de casa y la calle donde slíamos correr al "pilla pilla".

Cuántos años han pasado desde entonces.
Todo de color de rosa, cómo me pediste!






Que ho disfruteu Imma!!!

Que lo disfrutéis Imma!!!



sábado, 8 de noviembre de 2014

Un jersei de la iaia...



Diuen que una de les coses més boniques que et pot passar a la vida, a banda de tenir fills, és tenir néts. Realment deu ser una passada. Hauríeu de veure a la meva mare amb la seva primera neta passejant pel carrer. Està en un altre món. Podria  passar per el seu costat un ós polar i ni se n'adonaria.

I ara que n'hi arriba una altre, comença a fer l'aixovar ("ajuar" de tota la vida). Com que ella és membre activa de la marca que esteu visitant "Ocell Blau", no puc fer més que ensenyar-vos aquest preciós jersei de cotó rosa pal amb ratlles marrons, colors escollits per una servidora :p...

Segur que serà el jersei més calent del món.




El detallet dels botons és lo más!! Ara que està de moda això del handmade, la veritat és que hi ha al mercat unes cucades de botons que em perdria hores i hores a una merceria...



 Bon cap de setmana i fins la setmana que ve, que tinc moooltes novetats!

domingo, 26 de octubre de 2014

Pensant en l'hivern...

Com ja vaig dir en algun altre post, la meva princesa arriba aquest hivern...
I què millor que anar pensant en un bon amanyac ("arrullo" de tota la vida) fet amb polar blanc ben calentó i roba de xandall decorada amb llunes i estels... és l'hora de dormir!!!

Un cop la vaig haver acabat, em va donar la sensació de que era una mica pobre la manteta sola, així que li vaig fer un company a joc, que també està preparat per a dormir amb el seu pijama-conill!


Us deixo també una mostra de la manteta-amanyac, te un tacte moooolt calentó:


Trobo que afegiré aquest article a la meva llista de regals originals de Nadal! T'agrada? En faré de més colors!!!



Doncs amb aquest post us deixo, esperant encendre aviat la llar de foc i tapar molts petitons amb aquest amanyac...

martes, 21 de octubre de 2014

Angelets

Avui us ensenyo una nineta petiteta que he fet pensant en els més petits. És un Petit Angelet, i amb la seva bossa-cor, el podran portar penjat a tot arreu!


Està fet amb materials segurs i de qualitat, i predomina el cotó, cosa que la fa molt agradable al tacte.
És tan petit que hi cap a una sola mà...


Te'l vols endur a casa?
Estarà disponible en molts colors i estampats, així com la bossa per a portar-lo... Ben aviat us n'ensenyaré més!

Fins aviat!!!




lunes, 6 de octubre de 2014

Somriures de drap




Avui he acabat de cosir aquestes tres nines...
Aquestes són d'una mida molt petiteta i la veritat és que fan molta gràcia quan les agafes, tan tovetes i calentones.

Els braços tan oberts semblen demanar una abraçada gegant, i aquest és un dels detalls que més m'agrada destacar de les meves nines. Sens dubte, unes grans aliades a l'hora d'anar a dormir!!!

Espero que us agradin!!!




Bona nit!!!



viernes, 3 de octubre de 2014

Un regal especial...

Fa molt de temps, crec que anys i tot, vaig veure a una botigueta una roba que em va enamorar...




Recordo que era una botiga a Barcelona, amb un apartat que tenien roba a pes. No tenia res d'especial, però quan la vaig veure immediatament vaig pensar: "Quan tingui una filla li faré un vestidet amb aquesta roba".... És de punt, suavíssima, molt agradable al tacte, i amb un estampat que no es passa d'infantil, la veritat és que les teles amb motius massa llampants no m'acaben d'agradar. No ha estat un vestit, al final, he fet uns pantalons "Zaragüelles", amb un toc evidentment, molt Ocell Blau:



Són amples, gràcies a la peça del mig dels camals, i molt elàstics... Ideals per a fer que siguin per una banda portables al carrer, però confortables en el cas que el bebè s'adormi, perquè no té costures ni doblecs que li puguin molestar.

I en el pack hi afegeixo una nina, costumitzada amb la mateixa robeta!



Aquest pack doncs, serà per a la meva nena. Uns pantalons "Zaragüelles" ( inspirats en un llibre preciós que m'ha arribat de fa mesos que esperava) i com no,una nineta!


 Espero que t'agradi, Nina.

lunes, 8 de septiembre de 2014

Un moisès de mimbre reciclat!

Avui us deixo un post de com hem fet, la meva mare i jo, una renovació en tota regla d'un moisès comprat de segona mà.


Des d'abans de quedar embarassada que m'encanten els moisès de mimbre. Em semblen molt útils si tens una casa de dues plantes, per poder moure els primers mesos al nadó amunt i avall sense despertar-lo. Així m'ho han recomanat alguns amics. En vaig estar mirant de nous, però o no m'acabaven de convèncer els teixits amb els que tenien els acabats o els trobava exessivament cars o cursis. Vaig començar a mirar de trobar-ne un de segona mà i vaig tenir molta sort, ja que el cistell i el suport em van sortir per 30 euros! Ho vaig trobar molt baratet comparant els preus dels moisès nous.

Així que, com que el que no m'agradava gens eren els teixits i els acabats tèxtils que tenia, vaig decidir tunejar-lo sencer.

Aquest era el moisès abans, tal i com el vaig trobar publicat:



Sí, força rococó....i atrotinadet...


Vaig anar a escollir una robeta que fos neutre, penso que si ha de ser un espai per a dormir, els colors millor si són suaus oi? I tot i que serà per a una nena, els roses i tal no acaben de ser gaire del meu gust... i amb aquest color que he escollit servirà per a futurs bebès, tant si son nen com si son nena.

Aquesta va ser la tela que vaig escollir. Plena d'estrelles com la nit.


M'encanta!

Us deixo unes quantes imatges del procés de cosit i patronatge. 



I després de 3 dies de feina, la meva mare per un cantó i jo per el meu, VOILÁ!!!
Aquí en teniu el resultat:





 Ja tenim un moisès de segona mà com nou! Fet amb les mans de mare i àvia de la criatura,i amb un resultat que la veritat, m'agrada molt! Ara només falta una coseta molt dolça que està dins la meva panxa.. ;)