Un moisès de mimbre reciclat!

Avui us deixo un post de com hem fet, la meva mare i jo, una renovació en tota regla d'un moisès comprat de segona mà.


Des d'abans de quedar embarassada que m'encanten els moisès de mimbre. Em semblen molt útils si tens una casa de dues plantes, per poder moure els primers mesos al nadó amunt i avall sense despertar-lo. Així m'ho han recomanat alguns amics. En vaig estar mirant de nous, però o no m'acabaven de convèncer els teixits amb els que tenien els acabats o els trobava exessivament cars o cursis. Vaig començar a mirar de trobar-ne un de segona mà i vaig tenir molta sort, ja que el cistell i el suport em van sortir per 30 euros! Ho vaig trobar molt baratet comparant els preus dels moisès nous.

Així que, com que el que no m'agradava gens eren els teixits i els acabats tèxtils que tenia, vaig decidir tunejar-lo sencer.

Aquest era el moisès abans, tal i com el vaig trobar publicat:

Sí, força rococó....i atrotinadet...

Vaig anar a escollir una robeta que fos neutre, penso que si ha de ser un espai per a dormir, els colors millor si són suaus oi? I tot i que serà per a una nena, els roses i tal no acaben de ser gaire del meu gust... i amb aquest color que he escollit servirà per a futurs bebès, tant si son nen com si son nena.

Aquesta va ser la tela que vaig escollir. Plena d'estrelles com la nit.

M'encanta!

Us deixo unes quantes imatges del procés de cosit i patronatge. 

I després de 3 dies de feina, la meva mare per un cantó i jo per el meu, VOILÁ!!!

Aquí en teniu el resultat:

 Ja tenim un moisès de segona mà com nou! Fet amb les mans de mare i àvia de la criatura,i amb un resultat que la veritat, m'agrada molt! Ara només falta una coseta molt dolça que està dins la meva panxa.. ;)

Setembre i retorn...

Us semblarà extrany, però a mi sempre m'han agradat els setembres. Recordo els dies abans de la tornada a a l'escola, quan amuntegàvem els llibres damunt la taula del menjador per forrar-los. Cadascún semblava tenir mil secrets amagats, i la olor a pàgines noves em causava una emoció difícil d'explicar.

També és veritat que aquell encís durava poc més d'una setmana, perquè haig de reconèixer la meva adicció a perdre'm les lliçons mirant per la finestra, cosa que em va costar més d'una esbroncada, fent que aquella il.lusió inicial es perdés en alguna d'aquelles interminables i avorrides explicacions magistrals de història, matemàtiques o altres assignatures. 

També m'encantava posar-me de nou les jaquetes, samarretes de màniga llarga... Us deixo aquí una de les meves nines preparada ja per el final de l'estiu, amb vestidet i jaqueteta de llana fets amb ganxet per si el temps dona un giravolt inesperat qualsevol d'aquests dies... Aquí la teniu!

Os parecerá extraño, pero a mí siempre me han gustado los septiembres. Recuerdo los días antes de la vuelta a en la escuela, cuando amontonábamos los libros nuevos sobre la mesa del comedor, para forrarlos. Cada uno parecía tener mil secretos escondidos, y el olor a páginas nuevas me causaba una emoción difícil de explicar. 

También es verdad que aquel hechizo duraba poco más de una semana, porque tengo que reconocer mi adicción a perderme las lecciones mirando por la ventana, lo que me costó más de una regañina, haciendo finalmente que esa ilusión inicial se perdiera en alguna de aquellas interminables y aburridas explicaciones magistrales de historia, matemáticas u otras asignaturas. 

También me encantaba ponerme de nuevo las chaquetas, camisetas de manga larga ... Os dejo aquí una de mis muñecas preparada ya para el final del verano, con vestidito y chaquetilla de lana hechos con ganchillo, por si el tiempo da un giro inesperado cualquiera de estos días ... Aquí la tenéis!